El municipi d’Algorfa té el seu origen en el privilegi concedit en 1328 per Alfons IV als naturals del regne de València, pel qual concedia la jurisdicció menor, anomenada també alfonsina, a tots aquells propietaris de finques rústiques pel fet de constituir en elles com a mínim quinze vivendes i assentar a igual nombre de famílies. Dit privilegi va estar en vigor fins a l’abolició dels Furs del Regne de València pel Decret de Nova Planta, dictat després de la Guerra de Successió en 1714 amb la proclamació de Felip V com a rei d’Espanya.

El 16 d’agost de 1761, el titular del senyoriu de Benejúzar, Juan Rosell i Roda, en el seu testament va instituir mayorazgo sobre la hisenda anomenada “d’Algorfa” i altres béns en favor del seu nebot Francisco Ruiz-Dávalos i Rosell i dins del seu descendència directa, en els seus fills Antonio i Josefa. Aquesta última, amb el seu espòs Ignacio Pérez de Sarrió, senyor de Formentera, aconseguiria la jurisdicció alfonsina per l’heretat d’Algorfa, per a això i complint el requisit establert en el privilegi de 1328, va manar construir 16 cases en aquesta propietat.

A l’any següent de crear-se el mayorazgo, va aconseguir el títol de marquès d’Algorfa, amb el vescomtat previ d’Arneva, per Reial Despatx de 3 de març de 1762.

Per Real Provisió donada a la ciutat de València el 26 de juny de 1790, Carles IV, concedia als esposos Ignacio Pérez de Sarrió i Isabel Ruiz Dávalos, marquesos d’Algorfa, el privilegi alfonsí sobre els veïns del lloc recentment fundat en l’heretat de Algorfa, propietat de l’expressada marquesa.

Segons consta en els documents escrits relatius al poble d’Algorfa i la seva història, l’any 2015 se celebra el 225 Aniversari de la seva constitució com a unitat veïnal amb entitat administrativa i política. És a dir, va passar a ser, en 1790, el que avui entenem com a municipi.

Cayetano Aledo, Pedro Box, Ramón Gil, Mariano Espinosa, José Box, Francisco Mingues, Agustín Menogil, José Menogil, Pedro Quesada, Blas García, Andrés Soto, Andrés García, Francesc Ferrer, Antonio Giménez, José Martínez i Antonio Martínez, van ser els 16 primers pobladors d’Algorfa i amb la seva presència es va poder sol·licitar, davant Carles IV, el següent:

“… Suplico a Vuecencia que, havidos per presentats i exhividos aquests Documents, se serveixi declarar haver recahido en la meva Part l’expressada jurisdicció mixta, anomenada Alfonsina, i en conseqüència manar lliurar el Despatx Excutorial corresponent, perquè pugui exercer l’expressada jurisdicció en la manera i forma que prescriuen les lleis en el nou lloc d’Algorfa “.

Era el 26 de juny de 1790 i havia nascut Algorfa en virtut d’una Reial Provisió concedida per Carles IV als marquesos del mateix nom.

Bé és cert que gràcies al gran treball del pare Furgús, arqueòleg i jesuïta, s’ha establert que Algorfa va tenir els seus primers pobladors en temps remots, el Neolític en concret, III Mil·lenni aC, però la primera referència moderna d’aquesta població la situem en aquest any del segle XVIII.

Es va gestar així el naixement d’aquesta nova població els inicis no van ser gens fàcils, ja que les veïnes viles d’Almoradí i Rojals van posar molts obstacles a la independència municipal de l’acabat de crear lloc d’Algorfa, la qual va ser objecte d’un llarg plet entre els marquesos de Algorfa i els municipis limítrofs.